Ens educa més l’empatia i l’escolta activa que les paraules

Ara mateix si em demanessin quins són els pilars de l’educació no dubtaria gaire en contestar

que podrien ser-ho l’escolta activa i l’empatia, dues habilitats necessàries per poder dir que

com a mínim intentem educar en valors per ajudar a fer créixer a persones sanes.

Sense escolta activa ni empatia no crec que pugui existir la veritable comunicació, la que

necessitem les persones per créixer i evolucionar i, en definitiva, per sentir-nos respectades i

per tant estimades.

Ens educa més l’empatia i l’escolta activa que les paraules, moltes vegades paraules

convertides en sermons, consells, opinions i / o ordres, judicis de valors, etc...

Si aprenem a escoltar activament i a ser empàtics segurament aprendrem molt més de les

persones i per tant ens ajudarà a créixer a nosaltres com a persones i segurament ajudarem

més als altres que en definitiva és un dels principis bàsics d’un educador o educadora, ajudar i

/ o acompanyar en el desenvolupament i en el creixement de la persona.

L’escolta activa i l’empatia són dues habilitats, per tant són actituds que podem aprendre i per

tant també ensenyar i que formen part d’una manera de ser de l’educador o educadora.

De petits i de petites (a l’educació tradicional) ens ensenyaven a parlar, a llegir i a escriure però

moltes vegades s’oblidaven d’ensenyar-nos a escoltar. Potser sí que ens han fet estar callats a

l’aula mentre un professor o professora parlava, o mentre els més grans parlaven al voltant

d’una taula. Ens han ensenyat a estar callats i a no interrompre converses “de grans”, ens han

ensenyat a estar callats mentre els més grans ens “renyaven”, ens han ensenyat a estar callats

en un restaurant per no molestar a la gent del costat. Ens han ensenyat a callar i a no discutir

les “raons” dels més grans...

Estar callat no significa escoltar i tampoc ens ajuda gaire mentre ens han fet callar quan

expressàvem les nostres emocions: la ira,  l’odi, la ràbia, la por, la nostra frustració o la nostra

tristesa, l’alegria, l’amor, la passió ... “Calla no cridis”, “calla i deixa de plorar”, “amb aquests

crits no arribaràs enlloc”, “ja et pesarà, no tinguis por”, “això que et passa és una tonteria”...

Estem massa acostumats als discursos dels més grans, de la veu de l’experiència, de les

opinions i consells dels més grans, de les ordres dels qui ens manen; primer dels pares i mares,

després dels professors i professores, després del cap de l’empresa per la qual treballem...

Però, aquesta mena d’educació que no té en compte les persones, fa temps que s’està acabant

deixant pas a una altra mena d’educació molt més adequada als temps que vivim i a la nostra

evolució: l’anomenada educació emocional, educació en valors, educació espiritual (que no té

res a veure amb una educació religiosa) que ja fa temps que està entrant a les aules de les

escoles i dels instituts i que en definitiva és l’educació que fa anys s’està portant a terme a

través de l’educació en el lleure educatiu, a través dels esplais, casals, colònies, etc...

Aquesta mena d’educació que té en compte la persona i el seu creixement personal, la que

impulsa la consciència i la responsabilitat de cada ésser i que ens ajuda a desenvolupar-nos

com a tal, la que ens motiva per aprendre i per créixer, com a individus i com a societat.

L’escolta activa ens demana un esforç conscient per la nostra part, ja que l’escolta activa

demana atenció, interès i empatia.

Escoltar de veritat amb atenció, interès i empatia requereix: paciència, temps, espai i ganes

sinceres de fer-ho possible i no sempre tindrem ni la paciència, ni el temps ni les ganes de fer-

ho, en aquest cas és millor avisar al “qui vol ser escoltat per nosaltres” que ja ho farem en una

altre ocasió.

Si es tracta d’un nen o nena, jove qui vol parlar amb nosaltres d’un tema que li preocupa i

nosaltres no tenim les condicions necessàries per escoltar sempre és millor a fer veure que

l’escoltem dir la veritat: “ara mateix no puc, perquè (...), vols que parlem més tard?”, tot i que

un educador i educadora ha de mirar d’estar preparat sempre i tenir recursos necessaris per

poder afrontar “el conflicte” en el moment que la persona ens “reclama” l’atenció, ja que

forma part de la nostra funció com educadors i educadores. Ara bé, no sempre serà possible,

per tant forma part del respecte i de l’estimació explicar els motius perquè en aquell moment

no podem escoltar algú i sobretot si hem pactat fer-ho més tard, no oblidar-nos d’ell o d’ella.

Si aquell nen o nena o jove ens volia explicar quelcom i li hem demanat que ens ho expliqui

més tard és bo recordar-ho i fer-ho, li mostrarem el nostre interès i això ajuda a crear vincle i a

fer que confiïn amb nosaltres. Potser més tard ja no li ve de gust parlar, senzillament perquè ja

no li preocupa o senzillament perquè ell sol s’ho ha solucionat, però nosaltres li hem mostrat el

nostre interès i atenció, una manera més de mostrar afecte i estimació.

1. Per aprendre a escoltar activament hem d’aprendre a no jutjar i deixar de treure

conclusions, quan una persona se sent jutjada per una altra, es trenca la comunicació,

es posa a la defensiva o definitivament calla.

2. Per aprendre a escoltar activament aprèn a callar i mossegar-te la llengua ja que una

persona quan parla, té ganes de parlar i no de sentir-te a tu parlar, és fàcil davant d’un

nen o nena o jove tenir ganes de donar-li un consell i donar-li la nostra opinió, però

abans de fer-ho es bo preguntar-ho i demanar permís.

3. Per aprendre a escoltar activament aprèn a no interrompre a qui parla ja que amb

aquesta actitud mostres falta d’atenció.

4. Per aprendre a escoltar activament aprèn a respectar el silencis, diuen que els silencis

parlen més que les paraules, de vegades gràcies als silencis surten les emocions i el

nostre interior parla gràcies al silenci. Quant estem en silenci ens escoltem a nosaltres

mateixos i gràcies a aquest fet podem entendre més el que ens passa.

5. Per aprendre a escoltar activament aprèn a parlar només del tema que a la persona li

preocupa, abandona tota la teva experiència, abandona les ganes de parlar de tu, no

alimentis el teu ego, aquí l’únic protagonista és el qui parla, no l’oient.

6. Per aprendre a escoltar activament aprèn a no forçar a una persona a parlar d’alguna

cosa que prefereix no comentar, tot i que que a tu et sembli important fer-ho per al

seu creixement personal.

7. Per aprendre a escoltar activament aprèn a no acabar les frases pels altres, mai pensis

el que tu creus que et volen dir, a banda de demostrar poca paciència fas pensar que

vols acabar la conversa ràpid, fent pensar que potser no t’interessa.

8. Per aprendre a escoltar activament aprèn a demostrar que escoltes activament amb la

teva actitud, l’escolta activa es demostra també amb les mirades i els nostres gestos,

no es el mateix escoltar mirant l’horitzó que mirant als ulls a la persona, però busca

l’equilibri de les mirades, ja que no tothom accepta bé que el mirin als ulls, no

intimidis.

9. Per aprendre a escoltar activament aprèn a llegir entre línies, més enllà de les paraules

i recorda que les persones parlem també amb la nostra mirada, el nostre cos que és el

qui expressa l’emoció i/o el sentiment del que ens estan dient. Si escoltem activament

no només escoltem amb les orelles, sinó que també escoltem amb el cor (intuïció).

10. Per aprendre a escoltar activament mostra la teva empatia i l’empatia es mostra a

través del teu cos i la teva mirada, ja que si algú t’està parlant d’una cosa graciosa (si

més no per a ell) i tu l’escoltes amb un rostre d’avorrit, per posar un exemple molt

radical, no podem dir precisament que estàs empatitzant amb la seva emoció.

11. Per aprendre a escoltar activament aprèn a parlar a través de les preguntes, ja que

aquestes ens fan pensar, reflexionar i ens ajuden a “treure” tot el que hi ha a dins. Un

educador o educadora no dóna consells ni ordres, només quan es necessari, intenta

extreure la solució “al problema” a través de les preguntes, que són les que ens fan

donar la resposta: “Què creus que podries fer a partir d’ara?” “Com creus que podries

solucionar-ho?” “Com ets sents quan et parlen així?” “Com podries actuar la pròxima

vegada?” “Què està a les teves mans per canviar això que no t’agrada?”